ESCRITS


LA FORNAL


Penombra a l'uter de la terra,
on la llum és la seva guspira.
Primer és el fum, després el ferro roent es
golpejat pel martell esclatant en gotes de foc.
D'entre la penombra on els ulls brillants del ferrer
surten d'un front suat i ennegrit pel carbó.
El martell és la prolongació del seu braç,
modela, torça i fa creure el ferro roent.
L'enclusa rep i retorna l'embat del ferrer,
cops de mall i martell,
dringa, canta i fa música.
Cops profunds i sords, alguns de perduts,
el ferro calent tenallat entre els acers
s'esmuny, es deforma, es deixa escapar.
la fornal és la catedral del ferrer,
el gresol de l'alquimista que porta dins seu,
on el foc transforma i trasmuta la materia,
i és capaç de treure el millor de cada ferro.
La vida sempre sorgeix en la penombra
en unes tenebres mig iluminades,
en un taller decorat amb fum de vida.

Pep Vila

L'ABELLA - JULIOL 2012

Escrit i llegit per Pep Vila el dia de la inauguració de l'exposició de forja 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Qualsevol comentari ofensiu serà eliminat del formulari per l'administrador.